A nivell cronològic la fortalesa ilergeta de Els Estinclells respon a una sola fase històrica. Tots els materials apareguts durant les excavacions marquen una sola fase amortitzada a finals del segle III aC.
Pel que fa a l’àrea estricta del poblat ibèric, les seves dimensions són modestes, uns 2.200 m2. La fortalesa ilergeta de Els Estinclells presenta unes defenses complexes en relació a les petites dimensions de l’assentament, amb un fossat de tipus barrera, una muralla i altres elements defensius com un accés fortificat i un pas de ronda.
El fossar de barrera, està situat en el punt de més fàcil accés, a l’exterior del perímetre emmurallat, a uns tres metres de la fonamentació de graves on s’assenta la muralla. Aquest presenta una amplada de cinc metres i mig, una llargària de quaranta-vuit metres i una fondària de metre setanta.
El fossar es troba excavat a les argiles naturals. Consta també d’un mur de contenció o escarpa, de prop d’un metre d’ample, resseguint el tall de la banda més propera a la muralla. Pel que fa a les bandes sud, est i nord el pendent del tossal ja actua de defensa natural. El fossar separa totalment l’extrem oriental del turó on s’assenta la vila closa de la resta de la plataforma elevada.
El segon element defensiu important és una muralla constituïda per un mur perimetral, el qual delimita l’espai intern. En el cas del món ilergeta, en ser el patró de poblat tancat, les muralles serveixen com a paret de fons de les cases, les quals s’hi adossen a ella. Evidentment, aquest sistema requereix una planificació prèvia i el poblat funciona com un conjunt orgànic.
Així, les cases comparteixen paret mitgera i la muralla actua com a paret de fons, fet que redueix ostensiblement el cost de construcció del poblat. Seguint aquest patró, la muralla presenta una forma el·lipsoidal i presenta una amplada d’1,20 m.
L’aparell utilitzat és força acurat, a base de blocs de pedra calcària de grans dimensions. El farciment intern de la muralla està fet de fang i pedres de petita i mitjana dimensió. El tram millor conservat és el de la banda oest i sud-oest, tot i que en la seva major part el traç ha desaparegut completament en ser desmuntada per fer marges de pagès.
També es documenta de forma molt precària al tram nord. En aquest cas és substancialment més estreta (entre 70 i 100 cm), segurament perquè correspon a un tram lateral de més difícil accés a causa del pendent natural escarpat.