Investigació
Arqueologia
L’excavació del complex de Els Estinclells es troba dins d’un projecte d’investigació global del territori de l’Urgell i comarques confrontants, que porta per títol “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (Ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”.
El projecte neix de la col·laboració entre el Centre d’Estudis Lacetans i el Museu Comarcal de l’Urgell. Aquesta investigació parteix de la voluntat d’ampliar el coneixement i realitzar noves propostes interpretatives sobre l’evolució i les característiques de les estructures socioculturals i sistemes d’organització política de les comunitats protohistòriques del nord-est peninsular.
La zona objecte d’estudi forma part del territori que tradicionalment s’ha inscrit en l’ètnia Ilergeta. En aquest àmbit s’ha de tenir molt present els resultats obtinguts pel programa d’investigació de la Universitat de Lleida (UdL), el qual porta en funcionament més de 25 anys, centrant-se en l’estudi del jaciment de Els Vilars (Arbeca).
Això no obstant, l’evolució d’aquest nucli protohistòric es deté a mitjans del segle IV aC. En aquest sentit, el projecte de la UdL està proporcionant una informació bàsica per caracteritzar l’etapa formativa de la societat ilergeta des d’inicis de l’edat del ferro fins al final del període ibèric antic.
Una de les finalitats perseguides per l’equip de la investigació és el de cobrir aquest buit en la investigació de l’arqueologia ibèrica en aquest sector del món ilergeta delimitat per les valls dels rius Corb, Ondara i Sió.
Pel contrari, l’horitzó del període ibèric ple, els segles IV i molt especialment el segle III aC, segueix presentant molts buits en la investigació en el que fa referència a la zona ilergeta
Aquest aspecte és precisament l’objectiu principal del nostre projecte i per a això s’ha desenvolupat un programa d’actuacions que es basa en les excavacions extensives dels nuclis d’aquesta cronologia ibèrica avançada en Els Estinclells (Verdú) i el Tossal de la Pleta (Belianes).
En els últims anys, a partir del 2015, l’inici de l’excavació de l’assentament que s’estén en la base del tossal de Els Estinclells ha suscitat que l’interès per l’evolució del poblament antic en la zona s’estén, amb gran intensitat, cap al període romà, concretament cap a un arc cronològic que se situa entre els segles II aC i el IV/V dC (fase romana republicana i fase romana alt i baix imperial). Aquest cas d’estudi permet abordar la problemàtica de la dissolució del món ibèric, la implantació de les noves estructures, l’administració romana i l’evolució durant tota l’època alt i baix imperial.
A nivell geogràfic, l’interès del projecte es centra a la comarca de l’Urgell i sobretot en el sector que correspon als valls dels rius Corb, Ondara i Sió. Aquests rius neixen a la comarca de la Segarra i moren per evaporació a l’entrada de la Plana d’Urgell.
Aquest territori tradicionalment ha estat estudiat de forma unitària per la seva coherència geogràfica. L’any 1976, l’investigador de Verdú, Ramon Boleda, va recollir en una carta arqueològica els descobriments del territori que seguim estudiant avui dia.
Precedents en la investigació
A finals del segle XVIII, el cercle eclesiàstic de l’Urgell va començar a mostrar un gran interès en la protecció del patrimoni arqueològic i històric.
La primera acció coneguda va ser el trasllat del cos de Santa Victòria, dipositat a Sant Martí de Maldà l’any 1786. Al segle XIX, va haver-hi una influència destacada dels centres d’estudis alemanys, francesos, italians i anglesos, que va generar un canvi progressiu cap als estudis sobre la cultura clàssica dins del col·leccionisme.
En aquest context, es van realitzar les primeres intervencions arqueològiques i es van fer nous descobriments. Entre aquests, destaca la localització de la primera vila romana al terme municipal del Vilet. Mn. Manuel Pallàs va realitzar uns dibuixos molt fidedignes dels mosaics trobats.
La investigació arqueològica realitzada a partir d’aquell moment ha posat al descobert un gran nombre de jaciments (Saula 1989, 1993 i 1994). Aquests jaciments es donaven a conèixer a través de diversos canals, i un d’ells va ser l’obra poètica de Mn. Miquel Piera (1904) a la vall del Corb i sobretot a Vallfogona de Riucorb.
Durant la primavera de 1915, l’Institut d’Estudis Catalans va realitzar una extensa prospecció per buscar assentaments de l’època ibèrica a la zona del Pla d’Urgell i la Segarra.
Un dels primers jaciments seleccionats per a la seva intervenció arqueològica va ser el Tossal del Mor (Tàrrega).
Durant les prospeccions, es va considerar que aquest assentament destacava per presentar una gran abundància i dispersió de restes materials a les vessants del turó, la qual cosa va portar a pensar en una possible ocupació preromana important (Colomines, 1915). La tasca de J. Colomines (1915), R. Bosch i Gimpera (1919) i A. Duran i Sanpere (1970) va marcar els primers passos per a un estudi arqueològic a la vall del Corb i va permetre conèixer jaciments com la Vilamanyanor, Castellsalvà, Maldanell, Fogonussa i Estinclells.
Aquests jaciments van quedar recollits a la carta arqueològica de la zona (Colomines i Duran, 1920).
Una altra figura destacada entre els primers estudis va ser Mn. Sanç Capdevila (1925), els treballs del qual estaven influïts per l’arxivística i van potenciar la proliferació de les monografies i treballs històrics. En finalitzar la guerra civil, a les terres de Lleida, va agafar el relleu en les investigacions arqueològiques l’Institut d’Estudis Ilerdencs
A la revista Ilerda i a la publicació “Datos arqueológicos provinciales” de Rodrigo Pita Mercé, es van publicar notícies sobre les localitzacions dels jaciments arqueològics de la comarca de l’Urgell.
A principis dels anys cinquanta, Joan Tous i Sanabra es va dedicar a l’estudi de la prehistòria i la història antiga a la comarca i es va sumar a la comissaria local d’excavacions (Tous i Sanabra, 1973). En aquesta època també cal valorar les relacions amb la Universitat de Barcelona i el seu Institut d’Arqueologia i Prehistòria, sobretot amb el doctor Joan Maluquer (Maluquer et al., 1971) (Maluquer, 1973). A partir dels anys 60 destaca la tasca de Ramon Boleda.
L’investigador local va localitzar nous assentaments dins del terme de Verdú, a la comarca de l’Urgell i els seus voltants (Boleda i Cases, 1976, 1994). Tous i Sanabra i Ramon Boleda van col·laborar en l’excavació del Pla de les Tenalles de la Mora i van realitzar una intensa tasca de prospecció al voltant de Tàrrega. Es va crear un petit museu als baixos de l’Ajuntament de Tàrrega i Joan Tous va ser nomenat director.
Una de les seves tasques va ser la posada en funcionament d’un equip de prospecció vinculat al museu, i es van efectuar sondejos al Pla de les Tenalles de la Mora, al Tossal de la Rosa de Claravalls, al Tossal del Mor de Tàrrega i a la necròpolis romana del Pedregal, entre altres (Pérez, 1990).
Durant la construcció de la carretera de Tàrrega a Sant Martí de Maldà, es van localitzar les primeres estructures d’Els Estinclells, les quals corresponien a l’ocupació romana. Aquest jaciment va quedar altament afectat pels treballs de construcció, no obstant això, Mn. Ramon Berenguer (rector de Verdú) va recollir dades del procés.
Als anys 70, Ramon Boleda i Guiu Sanfeliu van efectuar sondejos arqueològics al cim del turó d’Els Estinclells i van localitzar els primers restes ibers.
Els treballs arqueològics per la zona cada vegada eren més freqüents i exhaustius. Als anys 70 i 80 cal destacar iniciatives com les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos i associacions com el Grup de Recerques de les Terres de Ponent.
Joan Duch va liderar una prospecció exhaustiva a la vall del Corb a partir dels grups Misión Rescate, que es van crear a partir de l’escola de Guimerà (Duch i Mas, 1979 i 1986).
Els resultats d’aquestes tasques es van presentar a la seva tesi de llicenciatura “Contribució a l’arqueologia de la vall del Corb, Segarra i Urgell” (Duch 1980, 1992). L’any 1986 es va actualitzar la carta arqueològica per part de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i Els Estinclells va quedar inclòs en aquesta.
Els següents treballs van ser promoguts pels membres del Centre d’Estudis Lacetans (CEL) l’any 2000
Les intervencions es van coordinar amb les administracions pertinents i el Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega. L’any 2002 es va iniciar el projecte d’investigació “economia i evolució del poblament ibèric a les valls del riu Corb, Ondara i Sió”. Aquest projecte va ser el punt de partida de les intervencions que es continuen realitzant avui dia.
Contempla l’excavació mitjançant campanyes programades anualment des de 2001 fins al 2014 per al poblat ibèric i, a partir del 2015, es continua amb les restes romanes del vessant.
El poblat ibèric
El poblat ibèric d’Els Estinclells de Verdú (Urgell) és un jaciment ibèric del segle III aC, propietat de l’Ajuntament de Verdú. Presenta unes condicions excepcionals per ser objecte d’un estudi exhaustiu i una adequació d’aquest per a la visita pública.
El poblat es defineix com un assentament emmurallat. Aquest mur de tancament perimètric ressegueix els límits naturals de l’extrem elevat del turó, adoptant una forma irregular de tendència ovoidal.
A l’interior es documenta una única bateria de cases que s’adossen al mur de tancament, compartint parets mitjaneres. Aquesta bateria d’edificacions apareix dividida en dos trams principals entorn d’una bassa central. A part, hi ha una zona central que aparentment estava lliure de construccions. El poblat ibèric estava protegit pel mur perimètric i, alhora, per un fossat de barrera extern.
La Mansio romana
A la part baixa del turó, on es troba el poblat ibèric, s’ha descobert un assentament romà que s’està excavant de manera continuada des del 2015. Aquesta ocupació data des del segle I dC fins al V dC.
Per les característiques urbanes de l’espai, la poca presència de materials “luxosos” i el gran nombre de ceràmiques de cuina que es localitzen, s’ha interpretat com una possible mansio. Una mansio seria com una àrea de servei de l’època, un lloc on els viatgers podien descansar, menjar o fer un recés als seus animals.
En una intervenció d’urgència que va realitzar una empresa a l’altra banda de la carretera, es va identificar el possible traçat de la via romana a la qual es vincularia la mansió. Hi ha una alta probabilitat que pugui tractar-se d’un punt d’unió entre Iesso i Ilerda.
Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP)
L’objectiu de la proposta dels arqueòlegs executants del projecte és consolidar un camp d’experimentació arqueològica per a l’ús científic i el desenvolupament de la investigació sobre la protohistòria, i al mateix temps possibilitar-ne l’ús escolar i de divulgació.
Amb aquesta finalitat, s’està creant el Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP) als terrenys adjacents del jaciment ibèric Ilergeta d’Els Estinclells, propietat de l’Ajuntament de Verdú (Urgell). El fet que aquest jaciment estigui pràcticament tot excavat i en procés de museïtzació fa que la seva potenciació sigui imprescindible científica i socialment.
La primera correspon al desenvolupament d’un projecte experimental en arqueologia sobre la protohistòria, i específicament sobre el món ibèric, que va començar a caminar (Pla Director el 2010 i inici de projectes parcials durant el 2011), però que requereix d’un impuls definitiu.
La proposta de crear un camp experimental de la protohistòria va néixer a finals de 2009 en començar-se a planificar la museïtzació de la fortalesa ilergeta d’Els Estinclells (Verdú, Urgell). El CEP proposa crear i concentrar en un sol espai físic les principals línies d’arqueologia experimental sobre el món protohistòric peninsular.
Aquesta iniciativa ha de permetre donar impuls i difusió a l’experimentació general del món ibèric alhora que habilitarà els ponts necessaris per fer-ne un aprofitament didàctic a nivell escolar.
Un dels aspectes més innovadors d’aquesta proposta a nivell científic és la integració de diverses línies d’arqueologia experimental en un sol projecte. En una primera fase, s’aborden l’agricultura, l’arquitectura i l’artesania. Posteriorment, en una segona fase, s’explora la metal·lúrgia i el teixit.
Actualment, les línies d’experimentació en curs se centren en els treballs d’arquitectura, mentre que dins de l’artesania, es posa l’accent en la producció ceràmica. Aquest enfocament multidisciplinari permet una comprensió més completa de les pràctiques i tecnologies de les societats protohistòriques.
Publicacions científiques
En aquest apartat podreu trobar les referències bibliogràfiques de les diferents publicacions que s’han realitzat, per part dels investigadors del projecte d’excavacions, en relació amb el Complex Arqueològic de Els Estinclells.
Asensio, David; Cardona, Ramon; Ferrer, Conxita; Morer de Llorens, Jordi; Pou, Josep; Saula, Oriol. «El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un assentament fortificat ilerget del segle III aC». Revista d’arqueologia de Ponent, [en línia], 2003, Núm. 13, p. 223-36.
https://raco.pre.csuc.cat/index.php/RAP/article/view/251605 [Consulta: 11-02-2021].
Asensio, David. «El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, l’Urgell): un petit nucli fortificat del segle III aC». Cota zero: revista d’arqueologia i ciència, [en línia], 2004, Núm. 19, p. 4-6.
https://raco.pre.csuc.cat/index.php/CotaZero/article/view/67361 [Consulta: 11-02-2021].
Asensio i Vilaró, David; Muriel Ortiz, Susanna. «Un enterrament infantil al jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell)». Urtx: revista cultural de l’Urgell, [en línia], 2006, Núm. 19, p. 41-67.
https://raco.pre.csuc.cat/index.php/Urtx/article/view/169141 [Consulta: 11-02-2021].].
Asensio i Vilaró, David; Cardona Colell, Ramon; Ferrer Àlvarez, Conxita; Morer de Llorens, Jordi; Pou Vallés, Josep; Saula i Briansó, Oriol; Garcia Dalmau, Cristina. «Una almàssera del segle III AC dins del nucli ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell)». Urtx: revista cultural de l’Urgell, [en línia], 2010, Núm. 24, p. 55-76.
https://raco.pre.csuc.cat/index.php/Urtx/article/view/199686 [Consulta: 11-02-2021].
Asensio, David; Cardona, Ramon; García Dalmau, Cristina; Ferrer, Conxita; Morer de Llorens, Jordi; Saula, Oriol; Pou, Josep. «El fossat del poblat ibèric dels Estinclells (Verdú, l’Urgell). Segle III aC». Revista d’arqueologia de Ponent, [en línia], 2011, Núm. 21, p. 121-8.
https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/252322 [Consulta: 11-02-2021].
Valenzuela-Lamas, Sílvia. «Alimentació i artesanat. Els macromamífers de la bassa del poblat ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell)». Urtx: revista cultural de l’Urgell, [en línia], 2010, Núm. 24, p. 77-90.
https://raco.pre.csuc.cat/index.php/Urtx/article/view/199687 [Consulta: 11-02-2021].
Asensio, David; Cardona, Ramon; Ferrer, Conxita; Garcia i Dalmau, Cristina Núria; Morer de
Llorens, Jordi; Pou, Josep; Saula, Oriol. «L’arquitectura domèstica en el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), Segle III aC». L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (1er millenni aC): actes de la IV Reunió internacional d’Arqueologia de Calafell, 2007, p. 125-142.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=400751&orden=0&info=open_link_libro [Consulta: 29-02-2024].
Asensio, David; Cardona, Ramon; Ferrer, Conxita; Morer de Llorens, Jordi; Pou, Josep; Saula, Oriol; Garcia i Dalmau, Cristina Núria. «Una almàssera del segle III aC dins del nucli ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell)». Urtx: Revista cultural de l’Urgell, 2010, Núm. 24, p. 55-76.
https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3355240.pdf [Consulta: 29-02-2024].
Asensio, David; Cardona, Ramon; Garcia i Dalmau, Cristina Núria; Ferrer, Conxita; Morer de Llorens, Jordi; Saula, Oriol; Pou, Josep. «El fossat del poblat ibèric del Estinclells (Verdú, l’Urgell). Segle III aC». Urtx: Revista d’Arqueologia de Ponent, 2011, Núm. 21, p. 121-128.
RAP 21.indb (udl.cat) [Consulta: 29-02-2024].
Asensio, David; Cardona, Ramon; Morer de Llorens, Jordi; Pou, Josep; Saula, Oriol; Alonso, Natàlia. «El jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell): una fortalesa ilergeta del segle iii aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP)». Tribuna d’ arqueologia, Núm. 2013-2014, 2016, p. 152-176.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9060118&orden=0&info=link [Consulta: 29-02-2024].
Cardona, Ramon; Ferrer, Conxita; Garcia, Cristina; Gil, Borja; Morer de Llorens, Jordi; Pou, Josep; Saula, Oriol; Asensio, David. «El projecte d’arquitectura ibérica del Camp Experimental de la Protohistòria (CEP) de la fortaleza ilergeta dels Estinclells». Arqueologia. Estudio y difusión del pasado. Sèrie Monogràfica del MAC-Girona, 25.2, 2013, p. 433-440.
https://www.academia.edu/8198143/EL_PROJECTE_D_ARQUITECTURA_IB%C3%88RICA_DEL_CAMP_EXPERIMENTAL_DE_LA_PROTOHIST%C3%92RIA_CEP_DE_LA_FORTALESA_ILERGETA_DELS_ESTINCLELLS_AA_VV [Consulta: 29-02-2024].
Carona, Ramon; Morer, Jordi; Pou, Josep; Saula, Oriol; Jornet, Rafel; Alonso, Natàlia; Asensio, David; Castillo, Laia; Merino, Marta; Pinto, Mireia. «Tretze anys de recerca a la fortales ilergeta dels Estinclells. Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP): un model científic i pedagògic». Primeres Jornades d’Arqueologia i paleontologia de Ponent, 2015, p. 110-121.
https://www.academia.edu/38456662/TRETZE_ANYS_DE_RECERCA_A_LA_FORTALESA_ILERGETA_DELS_ESTINCLELLS_CAMP_D_EXPERIMENTACI%C3%93_DE_LA_PROTOHIST%C3%92RIA_CEP_UN_MODEL_CIENT%C3%8DFIC_I_PEDAG%C3%92GIC [Consulta: 29-02-2024].
Cardona, Ramon; Gil, Borja; Morer de Llorens, Jordi; Asensio, David; Pou, Josep. «Architectural and agricultural experimentation (2012-2013) at the experimental camp of protohistory (CEP) (Verdú, Urgell, Catalonia)». Playing with the time. Experimental archaeology and the study of the past. 2017, p.295-299.
https://www.academia.edu/38456315/ARCHITECTURAL_AND_AGRICULTURAL_EXPERIMENTATION_2012_2013_AT_THE_EXPERIMENTAL_CAMP_OF_PROTOHISTORY_CEP_VERD%C3%9A_URGELL_CATALONIA [Consulta: 29-02-2024].
Cardona, Ramon; Asensio, David; Morer de Llorens, Jordi; Pou, Josep; Saula, Oriol. «Bellum se ipsum alet. Els Estinclells (Verdú, l’Urgell). Especulació sobre un incendi». Actes de la Jornada de Treball, XLV, Projecte ilergècia. Territori i poblament ibèric a la plana ilergeta. 2020, p. 229-264.
https://www.academia.edu/44574664/Bellum_se_ipsum_alet_Els_Estinclells_Verd%C3%BA_lUrgell_Especulaci%C3%B3_sobre_un_incendi [Consulta: 29-02-2024].
Morer de Llorens, Jordi; Cardona, Ramon; Ferrer, Conxita; Garcia, Cristina; Pou, Josep; Asensio, David; Saula, Oriol. «La creació d’un camp experimental per a la protohistòria a la fortalesa ilergeta dels Estinclells (Verdú, l’Urgell)». Experimentación en arqueologia. Estudio y difusión del pasado. Sèrie Monogràfica del MAC-Girona, 25.2, 2013, p. 337-345.
https://www.academia.edu/8197951/La_creaci%C3%B3_dun_camp_experimental_per_a_la_protohist%C3%B2ria_a_la_fortalesa_ilergeta_dels_Estinclells_Verd%C3%BA_lUrgell_AA_VV [Consulta: 29-02-2024].
Morer de Llorens, Jordi; Cardona, Ramon; Ferrer, Conxita; Garcia, Cristina; Pou, Josep; Asensio, David; Saula, Oriol; Alonso, Natàlia. «The Creation of an Experimental Camp of Protohistory at the Iberian Settlement of Estinclells (Verdú, Urgell, Catalonia)». EXARC Journal, 2015.
https://www.academia.edu/95549237/The_Creation_of_an_Experimental_Camp_of_Protohistory_at_the_Iberian_Settlement_of_Estinclells_Verd%C3%BA_Urgell_Catalonia [Consulta: 29-02-2024].
Morer de Llorens, Jordi; Asensio, David; Cardona, Ramon; Pou, Josep; Cantero, Francisco José; Castillo, Laia; Garcia, Cristina; Jornet, Rafel; Gil, Borja; Herms, Jordi; Merino, Marta; Pinto, Mireia; Sanchez, Laro. «El Centre d’Estudis Lacetans fa 20 anys. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès». Tribuna d’Arqueologia, 20, 2019, p. 63-83.
https://www.academia.edu/41843140/El_Centre_d_Estudis_Lacetans_fa_20_anys_Una_entitat_dedicada_a_la_recerca_arqueol%C3%B2gica_a_l_entorn_del_Solson%C3%A8s [Consulta: 29-02-2024].
Morer de Llorens, Jordi; Cardona, Ramon; Gil, Borja; Jornet, Rafel. «Arqueologia experimental al CEP dels Estinclells (Verdú, Urgell)». Actes de la Jornada de Treball, XLV, Projecte ilergècia. Territori i poblament ibèric a la plana ilergeta. 2020, p. 511-538.
https://www.academia.edu/44964885/ARQUEOLOGIA_EXPERIMENTAL_AL_CEP_DELS_ESTINCLELLS_VERD%C3%9A_URGELL [Consulta: 29-02-2024].