Àrea d’arquitectura

Pel que fa a l’àrea d’arquitectura s’han restituït les cases 15 i 16 a partir dels mateixos materials documentats a l’excavació del jaciment i emprant tècniques d’arqueologia experimental.

Per complementar la informació s’usen dades d’altres jaciments i un estudi etnogràfic realitzat al nord d’Àfrica, a la zona de l’Atles i Antiatles magrebí, entre els anys 2008-2009.

L’especificitat d’aquestes cases és que alberguen les restes en molt bon estat d’un taller de premsatge d’oli i raïm.

Les cases 15 i 16 responen a un edifici associat a la producció de vi. En l’interior d’aquestes es poden associar diferents elements que ajuden a afirmar aquesta hipòtesi. Per començar, la premsa tallada en un gran bloc de pedra i les diferents cubetes de decantació o de recol·lecta dels productes derivats.

Sobta veure que aquestes cases presenten una connexió interior. Aquest fet es va poder verificar gràcies a l’incendi que les va afectar. Una part del mur de pedra que funciona com a sòcol es presentava cremada, mentre que l’altre no.

La que no es va cremar, estava coronada per l’alçat de tovots que conformaven la paret, mentre que l’afectada per les flames era un espai obert. En aquesta segona casa es pot observar una gran llosa en una cantonada i una llar de foc.

El fet que la casa apareixes cremada ha permès documentar molts elements que sense l’acció del foc no s’haguessin conservat.

Per una banda, les fustes de la premsa, que van aparèixer carbonitzades. Amb un estudi antracològic es va poder determinar que responien a troncs d’un diàmetre concret i també van permetre documentar a quina espècie pertanyien Igual que va succeir amb les fustes que conformen la coberta de la casa.

Gràcies a això sabem que la majoria de fusta que utilitzaven era roure i alzina.

Per altra banda, en aquest sentit constructiu també va ser possible observar, en les restes de sostre de fang caigut, les canyes que col·locaven entre les bigues i la capa de fang que formaven les cobertes.

Es tracta de canya xisca, una canya fina i flexible que neix a la vora dels rius i en zones d’humitat tals com rieres. Finalment, amb l’estudi carpològic va ser possible recuperar i estudiar les llavors carbonitzades del raïm que es premsava en aquesta àrea de producció.

Al costat d’aquestes cases 15 i 16, s’ha construït la rèplica de la casa 1, la casa més singular del barri de cases complexes.

Aquesta casa ha estat de gran complexitat i ha permès aportar noves dades constructives observades durant el procés d’experimentació. Aquesta casa presenta una superfície considerable, el qual explica diversos forats de pal documentats durant l’excavació.

Es tracta de pilars per sustentar la coberta, tal com es pot veure en la rèplica. A més, aquesta casa presenta un segon pis, tal com es va poder documentar en el procés d’excavació.

Totes aquestes cases s’han fet a escala 1:1 respecte a les excavades en el poblat ibèric i per a la seva realització, s’han restituït els processos de treball i els materials utilitzats en l’època.

El projecte arquitectònic ha permès experimentar els diferents processos constructius d’una casa així com el seu manteniment i conservació. A nivell de difusió, aquestes cases permeten una recreació explicativa de les tècniques i materials de construcció.

També s’ha procurat recrear els principals agençaments domèstics del taller de premsatge. Com es pot veure, s’han reproduït la base de premsa, un trull, un dipòsit, canalitzacions, la biga de premsatge i diverses llars de foc.