Àrea d’artesania

Són estructures de combustió de tiratge vertical formades per dues cambres: una inferior de combustió i una altra superior per a la cocció de la ceràmica. La cambra inferior apareix enterrada i així es contribueix a un bon aïllament tèrmic.

Sovint, aquesta cambra excavada, està precedida d’un corredor o praefurnium on es realitza i es controla el foc, per evitar que incideixi massa directament a la cambra superior de combustió.

El control del foc es feia precisament a la zona del corredor o boca d’alimentació i no directament a la cambra de combustió. D’aquesta manera s’aconsegueix distribuir més homogèniament la calor que després es repartirà pels forats de la graella.

Fins ara s’ha fet funcionar en diverses ocasions el de menors dimensions, el forn número 6 d’Hortes de Cal Pons, d’1,90 m de diàmetre màxim. L’altre és la rèplica del número 4, que té 3 m de diàmetre màxim. Amb la realització de dues estructures d’unes dimensions diverses pretenem comparar els diferents comportaments de cada un.

Aquest procés d’experimentació en el CEP el podríem descriure com un procés d’aprenentatge, on partint d’unes dades originals: l’evidència arqueològica (dada arqueològica), es generen hipòtesis interpretatives que, juntament amb dades etnogràfiques, inspiraran l’experiment.

Cada experiment genera altres evidències objectives: dades de l’experimentació, que sotmetrem a un procés de contrastació i correlació amb les dades originàries. A la vegada, fruit d’aquest registre i control de variables es podrà generar un corpus de dades sobre la formació del registre arqueològic i comprensió del funcionament de l’estructura de combustió

En aquest cas vam teoritzar que seria raonable la utilització de dades de construccions de forns berbers (cultura d’origen preromana), que actualment estan en funcionament al centre del Marroc a la zona d’Er Rachidia.

Cal esmentar que una altra de les línies de recerca que apliquem en el CEP per aprofundir en el coneixement del passat, i com a complement de l’experimentació arqueològica, seria el de l’analogia etnogràfica com a mecanisme per a generar hipòtesis reconstructives.

Entenem que des de l’analogia etnogràfica és possible la creació d’un corpus de dades aprofitables des de l’òptica de l’arqueologia experimental. Així, en aquest projecte d’experimentació amb dues estructures de forns ceràmics des del CEP es pretén potenciar un diàleg controlat entre els dos registres: les dades materials de l’arqueologia i les dades materials de l’etnografia.

L’evidència arqueològica en què es basa aquesta experimentació són les dades obtingudes de l’assentament de producció ceràmic ibèric d’Hortes de Cal Pons, al terme municipal de Pontons, a l’Alt Penedès.

Es tracta d’un assentament datat entre finals del segle V aC i principis del IV aC, especialitzat en la producció de ceràmica ibèrica, sobretot grans contenidors (tenalles i àmfores). Durant les cuites experimentals, es monitoritza la graella i la cambra superior amb dos piròmetres.

Assessorat per tècnics de l’empresa SAF de Verdú, se situen els sensors a diferents alçades entre la graella i la part superior del laboratori. Una estació datalogger de control dels termoaparells recollirà informació cada 30 segons, cada minut i cada 5 minuts.

A banda de la temperatura també es registren la pressió atmosfèrica, la humitat relativa, la direcció del vent, els tipus de llenya, la mida, el tiratge i altres detalls d’interès.

Durant una cocció es va efectuar un petit documental sobre aquesta branca de l’experimentació. Enllaç al documental sobre els forns: De Foc i de Fang Sub ES 220625 (youtube.com)