Àrea lliure edificacions. Sitges i cubetes

Entre la cisterna, l’espai de la porta i la part sud on la muralla està altament arrasada, hi ha un gran espai obert. Aquests espais exempts d’edificacions s’interpreten com espais oberts per a usos de treball.

A la part sud, es denota la presència de sitges i cubetes per a usos d’emmagatzematge de cereal, per a usos tèxtils i de tint, entre d’altres. En l’esplanada gran, el que es va documentar durant les excavacions, van ser diversos forats de pal.

Aquests negatius en el terreny natural, s’ha interpretat com un possible tancat de fusta per a tenir els ramats. Aquests poblaments ibèrics de la ilergècia basaven la seva activitat econòmica principal entorn a la ramaderia.

QR Área libre de edificaciones Silos y cubetas

Aquesta hipòtesi es basa en el fet que poblats com Els Estinclells tenen poques sitges d’emmagatzematge de gra. Al contrari que succeeix en les zones de costa, on es veuen en aquestes cronologies grans camps de sitges destinats a l’emmagatzematge de grans acumulacions de cereals per ser comercialitzats.

Com s’ha pogut veure al llarg de la visita, en Els Estinclells hi ha un màxim de vuit sitges, el que es calcula que seria una acumulació comunal per alimentar la població local, no per a intercanvis comercials.
Travessant tota aquesta zona oest i efectuant un gran rebaix en el terreny, hi ha una gran rasa de 28 metres de llarg, per 6 metres d’ample i uns 65 cm de profunditat.

Aquest rebaix separa el modest barri est (cinc cases en bateria d’una sola habitació) dels altres dos barris del poblat, el carrer principal i la cisterna.

Pel material recuperat durant l’excavació d’aquesta, s’ha pogut interpretar que es tracta d’una acció antiga i contemporània a les altres estructures del poblat. Per la seva localització en el turó, des d’aquesta es pot traçar una línia recta cap al vessant on es troba la Mansio romana.

Aquesta localització de la rasa porta a pensar que pogués tractar-se d’un espoli de les pedres del poblat, després del seu abandó, per construir la Mansio romana un cop que el territori està sota el domini de Roma durant la segona guerra púnica.

Per a representar aquest fenomen de l’espoli, a la part final del barri de cases simples, hi ha uns murs dels quals s’ha restituït la volumetria, amb un encofrat de calç de tonalitat lleument rosada. S’ha decidit aplicar aquest criteri per a diferenciar-lo dels que no es van trobar arrasats. En el procés d’excavació, d’aquests només es va trobar el negatiu de la rasa de cimentació.

Aquest fet porta a interpretar que aquestes podrien ser les parets desmuntades per baixar la pedra a través de la rampa a la qual accedirien des de la gran rasa a la part romana.