Carrer circular i bassa

Des de la porta del poblat, un carrer semiempedrat dóna accés a totes les cases de la zona oest i sud i separa aquestes cases de la bassa i de l’espai central obert, amb una amplada que oscil·la entre els 2,5 i els 3,5 metres.

El carrer presenta una trajectòria corbada, adaptant-se a la curvatura de la muralla, en alguns punts desapareguda, que condiciona la disposició de les cases.

Es tracta de l’única estructura de carrer que documentem al jaciment de Els Estinclells. Inicialment pel seu cantó nord, a la façana de les cases 1 i 3, comença sent un carrer empedrat, però a partir del recinte 5 deixà d’estar-ho.

Per sobre del nivell d’ús van aparèixer uns nivells amb abundant material ceràmic.

A la zona de carrer apareixen algunes sitges i també forats de pal i retalls d’estructures relacionades amb la funcionalitat del carrer, elements per a reforçar possibles bastides constructives o forats de suport d’alguna possible porxada o balconada de les façanes de les diferents cases que s’aboquen al carrer. En tot cas són elements de difícil interpretació.

Pel que fa a les sitges, sempre en zona de pas, es poden ser considerades com estructures comunitàries. De fet, en tot l’assentament de Els Estinclells, han aparegut un total de 8 estructures de sitges força similars tipològicament, que cal considerar com a contemporànies de les 28 estructures de cases diferenciades i documentades en aquest assentament.

Un altre dels elements primordials a destacar és el d’una bassa o cisterna que ocupa part de l’espai central. La cisterna és a la vegada una de les rares expressions en el món ibèric d’una gestió comuna dels recursos naturals.

Presenta una planta de forma ovalada irregular a la part superior i més acurada a les cotes inferiors. Fa 8’30 m de llarg per 6’60 d’amplada. La fondària màxima és de 2’35 m, apreciant-se a la part baixa un acabat còncau en forma de banyera. A aquesta base s’hi accedia per dues rampes, una a la part nord i l’altra a la part sud.

Les cisternes són la solució més freqüent per captar i conservar l’aigua de la pluja. Es tracta d’una tradició que arranca de l’època del bronze, i constatació de l’existència d’un únic carrer com a espai de circulació i d’accés intern del poblat que s’articula entorn aquesta.