En relació al barri de cases simples, cal destacar que no totes aquestes edificacions corresponien exactament a espais d’habitatge. Les cases 15 i 16, han estat atribuïdes com a àrees de treball i més específicament com a part d’un taller de premsat.
Pel que fa a la casa 15, és interessant esmentar, que la façana d’aquesta casa en el carrer, recula respecte a la casa 14. Deixant una entrada més ampla al recinte per l’entrada i sortida dels productes a processar.
La part posterior va aparèixer molt arrasada fins als nivells de roca calcària sobre els que fonamentaria.
La part davantera de l’àmbit, la zona 15 A estava millor conservada i es caracteritza per tenir una forma trapezoidal allargada. En aquest espai es va documentar un nivell d’incendi. L’enderroc presentava diversos tovots afectats pel foc i restes de fusta carbonitzada.
L’element més icònic a destacar d’aquest espai que ens permet interpretar la seva funcionalitat, és la troballa d’una base de premsa de pedra. La llosa en la que està esculpida mesurava 180 cm de llargada i 123 cm d’amplada.
Aquesta base de premsa es troba en relació amb un conjunt de cubetes i un dipòsit excavat al terreny natural unit per un estret canaló a la base de la premsa. Aquest conjunt es troba lleument enfonsat i inclinat a causa del pes i a factors naturals posteriors a la destrucció de l’estança.
La base de premsa original es troba en els magatzems del Museu Trepat de Tàrrega per la seguretat d’una peça única tan icònica. Es tracta de l’única premsa ibèrica d’aquestes cronologies trobada in situ de tota Catalunya.
En la reproducció de la casa 15 que hi ha en la zona de construcció del Camp d’Experimentació de la Protohistòria podeu veure la rèplica a escala 1:1 efectuada per un picapedrer actual.
La premsa es troba associada amb dues llars de foc que es troben situades vora els murs laterals de l’estança. Part de les restes de fusta carbonitzada localitzades semblen tenir relació amb la base de la premsa i creiem que podrien formar part de l’estructura.
Entre els més significatius es troben: una fusta allargada de diàmetre inferior als 15 cm, disposada horitzontalment a poca distància de la base de la premsa, que conservava uns 80 cm de longitud i una peça de fusta més ampla d’uns 20 cm de diàmetre i 20 cm d’alçada conservada, disposada verticalment vora la base de la premsa.
Ambdues peces de fusta carbonitzada es trobaven uns pocs centímetres per sobre de la premsa.
La casa annexa, la número 16, també es troba dividida en dos recintes (16 A i 16 B). Sota un enderroc de terra cremada, tovots i argiles cremades amb capes de cendres, va aparèixer un paviment de terra compactada molt endurit, segurament per l’acció del foc.
Es van recuperar fragments de sostres amb impremtes vegetals. El paviment presenta diverses reparacions que es distingeixen pel color de la terra. El paviment de la casa apareix molt arrasat al recinte 16 B.
Associada al paviment hi ha una llar de foc. És una estructura de combustió de dimensions importants i estructura construïda arrodonida que presenta la típica preparació de les llars de foc ibèriques, a base d’un llit de fragments de ceràmica.
Apareix a la part central del recinte 16, amb una coloració vermellosa de llar de foc, així com també cal destacar de tres petits orificis circulars que suportessin una possible estructura elevada.
Per altra banda, aquest paviment apareix també relacionat amb tot un seguit de forats de pal, ara per ara de difícil interpretació, però que deuen estar en relació a l’activitat de trull que interpretem en aquesta habitació.
És en aquest sentit que interpretem la gran llosa de pedra (actualment esquerdada) que apareix a la cantonada nord-oest del recinte 16. El cantó est d’aquesta estructura queda limitat per una revora de pedres més alta.
L’abandó de tot el poblat es força coherent i homogeni, datable a l’entorn del 200 aC, en relació als esdeveniments històrics relacionats amb la Segona Guerra Púnica.
A part del taller de premsatge, també apareixen cremades les cases 9, 10, 17 i 19. S’interpreta que aquests espais cremats responen a saquejos puntuals i cal destacar, que probablement es seleccionen àrees importants de producció en els quals es basava la subsistència dels pobladors de Els Estinclells.
Cremant espais com el cos de guàrdia o el taller de premsatge, segurament poden dissuadir als ibers de tornar-se a instal·lar en aquest poblat un cop Roma ha arribat.
Ara bé, no es va tractar d’un abandó violent, la majoria de les cases semblen abandonades intencionalment, enduent-se la majoria d’objectes de l’interior i amb alguns tapiats intencionals de les portes de les cases i de la porta d’entrada al poblat.
Amb això podem interpretar que els habitants van ser avisats d’una propera arribada de l’enemic i van tenir temps a fugir abans que es produís un atac
Tots els punts d'interès:
1. Àrea de fossat i muralla
2. Entrada i porta del poblat
3. Carrer circular i bassa
4. Barri de cases complexes
5. Barri de cases simples
6. Taller de premsat
7. Àrea lliure edificacions. Sitges i cubetes
8. Barri de cases senzilles
9. El Camp d’Experimentació de la Protohistòria
10. Àrea d’agricultura
11. Àrea d’artesania
